Mans a les butxaques i que volin els pensaments - Carles Belda


El passat dia de Santa Llúcia, a la colonitzada ciutat de Barakaldo un exèrcit d’escèptics va omplir a vessar el Bec. En diuen així, Bilbao Exhibition Centre, per estalviar-se la nosa de gastar el basc. Ja feia molts dies que no quedaven entrades per la final de la Bertso Txapelketa, el concurs que se celebra cada quatre anys i on es decideix qui és la persona que glosa millor a Eskual Herria. Ah! N’eren 14.000 en directe i més de quatre-centes mil als moments de màxima audiència a l’ETB, en pau descansi.

La competició és llarga, i la final Déu n’hi do. Però com que els qui ho segueixen són gent normal, en gaudeixen i troben que la mesura és justa. Aquesta mena de Champions League dura setmanes, amb eliminatòries per diverses viles escampades per l’antic Regne de Navarra. Perquè us en feu una idea, són tretze sessions classificatòries, quaranta-quatre persones que amb les mans a les butxaques fan volar els pensaments. I a la final n’arriben vuit. L’anterior campió i els set que han sobreviscut a la cursa d’obstacles.
Em permetreu que ho qualifiqui així perquè tot i que la meva part socialista entén que cal ordre i empenta col·lectiva i que això de puntuar i jutjar seriosament les gloses pot ser necessari, la meva part llibertària ho troba una bestiesa. Bé, doncs un cop a lloc, l’octet vencedor ha de superar proves i més proves.
Aquí, a les competicions de versos, hi ha qui posa el tema de conversa —cal no oblidar que versar és una mena de diàleg o de monòleg—, el o la ‘gai jartzaile’, i a més es pot especificar el tipus d’estructura que cal fer o bé algun peu forçat, un vers que cal dir sí o sí. També hi ha presentacions i comiats.
Tot plegat pren un caire èpic, on els gladiadors i gladiadores són adorats, amb raó, pel poble sobirà i jutjats per un jurat jussà per tal de demostrar que guanyi qui guanyi, guanyen tots. Justament enguany ha vençut una dona. I quina dona! La Maialen Lujanbio. És el primer cop que passa. Hi ha qui ho ha viscut amb entusiasme i al meu parer, hi ha qui no ho ha paït i prefereix parlar del futur candidat, mascle és clar, al tron. Us podria dir els noms de la resta de finalistes, però dubto que els recordeu.
Al Youtube de ben segur que trobareu proves del delicte i si seguiu remenant per Internet, informació més detallada sobre puntuacions, candidatures, participants, calendaris i imatge corporativa. Per exemple, per saber-ne més coses en aquest bloc terrícola se’n parla amb profunditat:http://glosadorsdemallorca.balearweb.net/post/80978
El que no sé és si us explicaran que la Maialen va obtenir una doble victòria. La que ja he esmentat i una a favor del seny internacional. Una expedició del nostre país, força nodrida, amb glosadors, versadors i activistes d’anomenada va viatjar fins al Bec per contemplar l’espectacle i gràcies a la mediació de la campiona a les reunions preparatives del concurs i la feina d’una amiga seva, van poder seguir la versada en català. Gràcies i felicitats, Maialen. Zorionak eskuara!

Carles Belda


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

QUI SOM?

Cor de Carxofa som una associació de foment del glosat, que tenim com a objectiu la recuperació, la promoció i la difusió del glosat en català, entès com a gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos sobre una determinada melodia. En aquest web hi trobaràs tota mena d'informació sobre la glosa, activitats pròpies de Cor de Carxofa i també propostes d'altres entitats i grups.


Si et vols posar en contacte amb nosaltres:correu@cordecarxofa.cat