Blogg d'en Potti - 28 desembre 2008
Aquest és, per definició, un d’aquests actes que queden fora de tots els diaris (avui no ha sortit esmentat a cap d’ells) quasi tots els diaris (al Balears, a l’edició impresa, ha sortit un extens reportatge segons podem llegir als comentaris). Cultural, reivindicatiu i molt participatiu per als que els hi agrada el món de la glosa basta definir la trobada com a magnífica. Ara bé, poder fer una imatge vàlida de tot el que varen significar, i ser, les 12 hores de glosa en un apunt al blog a mi, que no som pas un lletraferit, se me fa realment difícil.
Si ens aferram a la part programada [1] de l’acte més o menys va seguir tot allò que estava previst. Se començà per la trobada a s’escorxador i, després d’una espera amenitzada mitjançant el cant improvisat amb diferents tonades l’arribada, quasi triunfal (la gana ja apretava), dels menorquins marcà el inici del dinar. Després, gloses i més gloses destacant intents d’imitar als cantadors d’albaes valencians. Un cop acabat el dinar i aconseguir posar d’acord a molts glosadors va començar la peregrinació, acompanyada de xeremiers, cap al primer dels bars, Can Biel Felip. A partir d’aquest moment se feren dos grups de glosadors per tal de tenir temps d’arribar als diferents bars… Riu dolç, Aloa, Ca’n Angel, Lorien i el Pinzell. Allà, amb un Pinzell ple de gom a gom de glosadors, se feu el concert participatiu[1,5] de la 4a Carlinada que va posar el punt i final (organitzatiu) de la jornada glosadora.
L’estada i el nivell mostrat als diferents bars va ser irregular. Si n’he de destacar alguns destacaria Can Biel Felip i Can Angel. El primer per la magnífica rebuda (gent i sobretot menjar[2]) i les ganes que posaren els glosadors. El segon Can Angel, perquè el rodatge és nota i encara s’hi varen notar les ganes. Dos focus de glosa (una de tonada menorquina i una de corrandes) varen omplir el bar. Realment espectacular en Cabaní. :). La part negativa, enguany, fou Lorien (on no s’arribà a fer res, el bar estava ple i s’arribà força tard) i el sopar al Pinzell (una bossa de plàstic amb un entrepà amb molt de pa, una poma i una botella de plàstic) més digne d’anar de Pícnic o de pica-pica d’entre bars que de sopar després d’una jornada tan intensa.
Si ho miram per la glosada aquesta ‘mitja marató’ s’ha convertit vertaderament un pou de sorpreses. No només per poder conèixer a personatges que deixaran la seva petjada en el món del cant improvisat dintre del nostre país[3] si no el fet de poder gaudir d’aquest mestissatge que se forma a la trobada. Poder veure glosar a tothom (o tots els que ho varen voler intentar) amb les tonades de tothom (menys a la manera dels país valencià malgrat hi va haver algun intent) és el millor d’aquesta trobada. Cal destacar les magnífiques intervencions d’en Mateu ‘Campo Vidal’ Xurí que fou el dinamitzador i moderador de la jornada ajudant a canviar la tonada sempre que era necessari.
Si se glosà 12 hores seguides no ho puc ben assegurar. Ara bé, crec que tots els que se varen apropar s’ho passaren d’allò més bé. Llàstima que coincidís amb multitud d’altres actes com les Nadales de Manacor o el concert a Sa Factoria.
Fins l’any que ve? Jo espero que si.
Actualització : He afegit un parell de fotos. Demà, o demà passat miraré de penjar aquí mateix 4 o 5 vídeos de tot això.
Actualització2 : Els vídeos estan afegits aquí. Hi ha gent que no s’ha adonat.
[1] Si més no curiós que a una trobada d’improvisadors se programin les coses.
[1,5] a nivell tecnològic s’anomenaria concert 2.0.
[2] ensaïmades, coca de verdura, napolitanes, etc…
[3] cal posar noms?
[!] Les fotos son fetes amb la Fuji s2 Pro i molt de coratge.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.