La plaça de la glosa - Roc Casagran

L'escriptor i professor Roc Casagran explica per què és tan gran la glosa per merèixer una plaça a Sant Quirze del Vallès:

La Plaça de la glosa

Dissabte passat, a Sant Quirze del Vallès, es va inaugurar la Plaça de la Glosa, la primera de tots els Països Catalans. I ara és ben probable, estimat lector, que t’estiguis preguntant què carai és això de la glosa, oi?

La glosa consisteix a improvisar una lletra damunt d’una melodia ja establerta (que poden ser garrotins, nyacres, jotes, cant d’estil, glosa mallorquina, corrandes, o qualsevol altra), una activitat aparentment senzilla i que tothom, un cop o altre, ha dut a terme en la intimitat, versionant alguna cançoneta coneguda. No cal dir, però, que no és tan fàcil com pot semblar, perquè s’ha tenir en compte la mètrica, la rima i, és clar, que allò que diguis/cantis tingui algun interès. Que de què parla la glosa? D’amor, de sexe, de política, de la vida... de tot. Que on es fa glosa? Al bar, dalt de l’escenari, a classe, al carrer, a les noces, als enterraments... a tot arreu.

Evidentment, de glosa no només se’n fa a casa nostra, sinó que és present a cultures de tots els racons del món. És una aposta per l’oralitat, per les arrels, per la immediatesa, per la màgia d’aquells detalls que tenen lloc en un espai i un moment concret i que seran irrepetibles. Viure aquí i ara, des del pou del temps fins a la més estricta actualitat, vet aquí el seu encís. Un encís que a poc a poc es va escampant, que ha sortit del ghetto dels quatre folkis de torn, i que va deixant empremta per allà on passa, sobretot perquè t’interpel·la a tu, i a tu, i a tu... i un cop l’has coneguda, difícilment la deixes de banda. Droga dura, droga bona.

Ja fa anys que hi ha qui l’ha introduït a les aules, perquè té un valor educatiu indiscutible: els més joves guanyaran lèxic, aprendran tècniques pròpies de la poesia, seran capaços d’expressar-se en públic, conrearan la pràctica d’escoltar l’altre, es comunicaran amb el món... I a això han d’aspirar les escoles, no?

Ben mirat, aquest no ha de ser, només, l’anhel dels centres educatius, sinó el de la societat sencera. Necessitem una llengua rica i diversa, necessitem poesia i sensibilitat, necessitem riure i plorar, necessitem dir i escoltar. Ens cal trobar-nos i teixir vincles, perquè només així, cuidant-nos i tenint-nos, podem construir una societat amb fonaments ferms i ulls al futur.

Si mai, apreciadíssim lector, no n’has presenciat, t’animo a moure’t per veure’n (i viure-ho), a estar al cas del que organitza Cor de Carxofa, que és una associació que fomenta la glosa, a assistir a les 12 Hores de Glosa, que enguany se celebren a Maó el 9 d’abril, a deixar-te caure per Espolla el segon cap de setmana de juliol, a cercar-ne vídeos a can Iutub, a trobar actes glosadors que es fan per aquí i per allà... Fliparàs, t’ho asseguro.

I després de flipar entendràs perquè l’Ajuntament de Sant Quirze ha decidit dedicar una plaça a la glosa, que és com dedicar-la a un futur millor.

Roc Casagran

Article extret del "fot-li pou/hi ha vida més enllà del Barça"

Enllaç a l'article original.