9 de març, glosa a València, "hem fet el cim"!

Dissabte passat vaig tenir el plaer de viatjar a València per fer-hi, amb el meu amic Josemi, un talleret d'introducció a la glosa. Ho havien muntat la colla de les Falles Populars i Combatives i el vem fer a la Sahiri, una llibreria taverna molt acollidora. Us en faig una crònica emotiva i gloriosa. 
L'arribada en autobús, dolça, com sempre. Palància avall fins Sagunt, imponent. Travessa de l'Horta i entrada entre blocs, camps, alqueries i barraques. Després, xino-xano fins la llibreria Sahiri, per gaudir del munt de vida passada i present de València. Una ciutat exquisida i amb molt de fons. 
Va engegar el talleret quan hi van confluir els elements indispensables. El meu company Josemi i la seva santíssima Trinitat, els tres guitarroners que ens van vestir el cant, la colla de l'organització de l'acte, Lluís i companyia, un vallesà que passava per allà i d'altres persones interessades i interessants. Ens hi vem estar una horeta i mitja, jugant amb les paraules, rumiant, cantant, xerrant fins arribar allà on havíem d'arribar: tothom va fer, com a mínim, una glosa i va viure el vertígen de llençar-se a la piscina Una emoció que enganxa i s'encomana. 
En arribar l'auto de nòrdics, més vallesans, que tenien la missió de completar l'alineació de cantaires, vem passar a la segona fase de l'empresa, la cantada oberta a la cantina de la llibreria. De mica en mica, l'ambient tornava dens i fluia cap al sopar al Racó de la Corbella.
Això sí, hi vem anar en cercavila, amb parada i albà a ca Revolta. La festa vol pausa i així va ser. Vem menjar i en acabat la cantera ens va posseir i la cançó improvisada hi va rebrotar. Una part considerable dels qui havíem fet el curset vem reprendre el fil i entre càntics hooligans terrícoles, go-gos de cadira i pràctiques de vol corrandística va sorgir el miracle. Ja n'havíem avisat al taller: la glosada és una tasca col·lectiva on, potser, una persona fa l'aleta i crea uns versos mítics. Va succeir.La jotada s'havia encès, la fèiem voltar, el violí de l'Anaís, la dolçaina multada d'en Miquel, els guitarrons dels Xavis, l'acordió de servidor i el pandero de la Mireia...el tema? Un gran dinamitador social, en Gironès el va servir...Països Catalans, "imperialisme principatí", desconeixement del Sud i tota la conya marinera habitual...el miracle? L'aleta? El Llorenç, un gran cantador i "alumne" del curset la va fer.
Li recordí al Miquel que el terme PPCC el difongué el Joan Fuster des de Sueca i ell hi va afegir que la denominació va néixer a Catarroja...i el nostre enxaneta en vers ho deixa tot lligat i en gloriosa germanor:

"A Catarroja la Marjal
a Sueca l'Albufera
els Països Catalans
els duem a la Senyera!"


0 comentaris:

Publica un comentari

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

QUI SOM?

Cor de Carxofa som una associació de foment del glosat, que tenim com a objectiu la recuperació, la promoció i la difusió del glosat en català, entès com a gènere poètic i musical que consisteix a improvisar versos sobre una determinada melodia. En aquest web hi trobaràs tota mena d'informació sobre la glosa, activitats pròpies de Cor de Carxofa i també propostes d'altres entitats i grups.


Si et vols posar en contacte amb nosaltres:correu@cordecarxofa.cat